Prisioneros de la historia

Keith Lowe, aclamat autor de llibres tan importants com Continent salvatge, va observar que a tot el món s'enderrocaven monuments com a expressió de protesta política i va començar a preguntar-se què és el que diuen sobre nosaltres avui els monuments construïts per commemorar la Segona Guerra Mundial. Centrant-s'hi, s'endinsa en la terrible contesa de 1939-1945 per indagar fins a quin punt encara és present entre nosaltres. Examina tots els aspectes de la guerra, des dels vencedors fins als vençuts, des dels herois fins als dolents, des de l'apocalipsi fins a la reconstrucció després de la devastació. Se centra en vint-i-cinc monuments, entre ells, "La Mare Patria et crida", a Rússia; el Monument al Cos d'Infanteria de Marina, als Estats Units; el Monument als Caiguts, a Itàlia; el Monument a les Víctimes de la Massacre de Nanquín, a la Xina; la Cúpula de la Bomba Atòmica, a Hiroshima; el Balcó de Yad Vashem, a Jerusalem, i la Ruta de l'Alliberament d'Europa que va de Londres a Berlín. Com es podia esperar, troba que cada país veu la guerra d'una manera diferent. Als monuments erigits als Estats Units, Lowe percep triomf i veneració patriòtica als herois. A Europa, els monuments són malenconiós, ambigus i molt sovint estan dedicats a les víctimes. En aquestes diferents visions internacionals de la guerra, Lowe capta les expressions de pedra i metall dels sentiments que encara avui ens empresonen amb les seves postures immutables. Tot i això, el món actual està canviant a un ritme sense precedents, i els monuments erigits fa dècades, o fins i tot segles, ja no representen els valors que avui apreciem. Presoners de la història analitza des del segle XXI una guerra del segle XX que encara ens persegueix avui.