Pónticas

Publius Ovidius Naso (43 aC-17 dC) és un dels poetes capitals de la literatura llatina. Nascut a Sulmona, va demostrar des de sempre una extraordinària facilitat per versificar, cosa que el va portar a ser molt prolífic i cultivar amb èxit diversos gèneres. Va ser poeta de moda entre els seus contemporanis, fins que una sobtada decisió de l'emperador August el va condemnar a viure bandejat a Tomos, una ciutat als confins de l'imperi, a la vora de Ponto Euxino (l'actual mar Negre). La traumàtica experiència de l'exili va passar a ser el tema central de la poesia. Pòntiques representa una de les obres cimera de la literatura universal sobre el desterrament. En aquests poemes epistolars prenyats de malenconia, dolor i desaparició, Ovidi es dirigeix als seus éssers estimats ia un poder inclement que el condemna lluny de Roma per clamar contra desgraciat destí.