Poesía

La poesia de Boye va ser qualificada, ja en vida de l'autora, de freda i abstracta. Aquesta qualificació no deixa de ser estranya en el cas d'una escriptora la font d'inspiració de la qual havien estat sempre escriptors que propugnaven una batalla contra el racionalisme modern i buscaven investigar en forces interiors irracionals: Schopenhauer, Nietzsche, Freud, els surrealistes; la seva vida mateixa es va veure sacsejada per intensíssimes commocions psíquiques i espirituals. La poesia de Boye sorprèn pel seu contingut existencial, de cerca de sentit de vegades en un pla religiós i d'altres en un pla clarament laic; això la fa molt diferent de l'obra d'altres escriptors coetanis seus. La presència d'una escissió interior és molt habitual als seus poemes, produïda per algun conflicte interior, moral o espiritual. La traducció conté els quatre llibres de poemes publicats en vida per Karin Boye i el llibre pòstum 'Els set pecats capitals i altres poemes pòstums', editat pocs mesos després de la seva mort.