Poderes de la palabra

Fer coses amb paraules: així defineix J. L. Austin l'objecte de la seva anàlisi pragmàtica dels discursos, de la relació que la sintaxi dels signes i el contingut semàntic mantenen amb els agents de tot procés comunicatiu i amb el seu context. Aquesta perspectiva va fer cobrar actualitat a la Retòrica, la disciplina creada pels sofistes que perviu amb vigència redoblada a la nostra galàxia digital i que a la democràcia nord-americana ha donat interessants exemples d'eficàcia política amb Reagan o Obama. És obligat, així, prestar atenció als ravals del que és literari, allà on la paraula eminent, sense renunciar als seus rendiments estètics, atén també altres fins i pren com la seva referència no només la realitat existent, sinó també la que ella mateixa crea . Es reuneixen aquí dotze capítols que tracten de com la Retòrica serveix a la pura literatura, però així mateix a la jurisprudència, la política, la publicitat, l'urbanisme o la invenció -més que la recreació- de la pròpia existència de les persones que escriuen la seva autobiografia. Destaca la figura de Marshall McLuhan, que amb The Gutenberg Galaxy ha exercit una influència enorme. Els seus estudiants de seguida li van revelar que pertanyien a una galàxia tecnològica, comunicativa i cultural diferent de la d'un professor de literatura, immersos com ja estaven a la bombolla dels "mitjans de comunicació elèctrics". Va morir el 1980; no va poder, per tant, sinó barruntar a les seves pàgines més visionàries la irrupció de la "Galaxia internet" dels "natius digitals".