Persianas metálicas bajan de golpe

Aquesta novel·la ens situa al món futur de Land in Blue (Rapsòdia). Allí una dona madura viu amb Flor Azul, un dron a través del qual manté converses amb la seva amiga Bibi, que en realitat és la veu d'una actriu. La dona, solitària i desmemoriada, viu separada de les seves filles, la Selva i la Tina, protegides i vigilades cadascuna per un altre dron: el desencantat Obsolescència i l'adolescent Cucú. La dona habita un món regit per allò virtual, les empreses de paqueteria i els programes del cor. Un món governat per l'explotació, la repressió policial i la por a la malaltia i la mort, en què els tanatopractors preserven els cadàvers de la podridura. La banda sonora d'aquesta ciutat-país-món és la de les persianes metàl·liques que baixen de cop, un dels leitmotivs que es van recollint sobre ells mateixos, formant bucles i ones, en aquesta òpera bufa i distòpica. Però distòpica com les esperançadores distòpies a l'estil Vonnegut: amb els ocellets que adverteixen de les fuites de gris...