Perfiles psiquiátricos de niños asesinos

Pensar que, per la seva innocència aparent, un nen no pot cometre un assassinat, és un greu error. De vegades, com passa amb els menins i menines das faveles, els nens del Senyor de la Guerra o de l'Estat Islàmic, es veuen obligats a matar si volen sobreviure. Altres vegades, l'impuls assassí està motivat per algun trastorn mental fruit de les circumstàncies vitals, o simplement pel plaer de matar. Les estructures de personalitat psicopàtica, des de la infància, mostren un marcat comportament antisocial de caràcter desinhibit. Desgraciadament, la seva pertorbació no té edat i ja sent nens o adolescents es mostren impulsius, violents i incapaços d'entaular relacions afectives duradores. Poden arribar a exercir una violència que aparentment només els adults són capaços de generar. Tot i això, l'estudi d'aquests nens sol ser molt controvertit ja que, com que són menors, la llei no els fa responsables de les seves accions. Els orígens familiars que han influït en el desenvolupament dels nens assassins i del seu comportament delictiu és difícil de determinar amb exactitud, a causa de la naturalesa complexa dels casos. Però també hi ha patrons freqüents entre els nens assassins: una història d'abús físic, emocional o de desemparament i impossibilitat per controlar les seves emocions.