Pedro Páramo

Quan al final de la dècada dels seixanta la narrativa hispanoamericana va aconseguir un prestigi mundial, es va tornar la vista enrere a la recerca dels seus "clàssics", moment en què la figura gegantina de Rulfo va destacar immediatament. El 1955 apareix "Pedro Páramo", novel·la gestada llargament per un escriptor amb fama de poc prolífic i que va unir la pròpia tradició narrativa hispanoamericana amb les tècniques dels principals renovadors de l'occidental: Joyce, Faulkner, Woolf... Ric i apassionant com pocs, el relat de la història de Comala i dels seus malaguanyats habitants arrossega els lectors del desconcert a la suggestió, submergint-los en una successió de quadres lírics en què els personatges, els paisatges i el llenguatge mateix semblen cobrar vida.