Pedro I

Pedro I de Castella va ser un personatge històric fascinant. Únic rei castellà d'aquest nom, la singularitat travessa bona part dels anys de la seva vida convulsa i és raó d'una extensa historiografia petrista, a més de textos i obres literàries. La seva infància va estar marcada per la desatenció que va rebre del seu pare, el rei Alfons XI, que pràcticament va abandonar la reina Maria de Portugal per unir-se a la concubina Leonor de Guzmán, amb qui va tenir una prole de bastards. Entre ells, Enric de Trastámara, que va treure la vida a Pere I, en el fratricidi amb què acaba la guerra civil castellana. Un destacat cortesà, que va conèixer i va participar en els esdeveniments, Pedro López d'Ayala, va escriure, a més del Llibre Rimat de Palau, la crònica del rei don Pedro, amb una rellevant factura, tant literària com històrica, i font principal per al coneixement del regnat. Les pàgines d'aquest llibre s'ocupen de l'atractiva vida de Pere I, amb un primer acostament explicat per les revelacions dels estudis de les restes mortals i les últimes voluntats del seu testament, fet el 1352. A la crònica de López d'Ayala, i al mateix cronista, que va ser canceller de Castella, es presta especial atenció elaborant una atraient anàlisi del temps i del regnat de Pere I, a la Castella de mitjans del segle XIV amb els successius i fallits matrimonis del rei, a més de la seva cohort de amigues, així com la seva descendència, feta legítima en alguns casos i bastarda en força altres. Les morts sanguinàries, atribuïdes a la crueltat del rei, expliquen la realització d'un detallat memorial de les mateixes. I el regicidi, justificat com a tiranicidi, que portaria a un canvi de dinastia i, alguns anys després, a la institució del Principat d'Astúries.