Pasados singulares

La història s'escriu cada cop més en primera persona. Els historiadors ja no es limiten a reconstruir i interpretar el passat; ara senten la necessitat d'incloure's a si mateixos a les seves històries. S'ha creat un nou gènere híbrid, exemplificat en particular per les obres d'autors com Ivan Jablonka o Philippe Artières, que ofereixen la narració de les investigacions i descriuen les seves emocions amb un estil molt literari. A la inversa, seguint l'estela de Patrick Modiano i W. G. Sebald, alguns autors com Javier Cercas, Éric Vuillard o Laurent Binet fan que es desplaci la frontera entre veritat novel·lesca i veritat històrica amb la creació de "novel·les sense ficció". Aquest auge del jo planteja qüestions epistemològiques i d'altres, més profundes, que concerneixen el món on vivim, la seva nova raó neoliberal i l'individualisme que la caracteritza. En aquest assaig, Enzo Traverso analitza aquest gir subjectivista destacant les seves potencialitats creatives, ambigüitats polítiques i límits intrínsecs.