Paisajes del comunismo

Al llarg del segle XX, el comunisme va prendre el poder a Europa de l'Est i va refer les ciutats a imatge i semblança seva. Destruint la planificació urbana del passat imperial, es va proposar de transformar la vida quotidiana. Els amplis bulevars, els èpics gratacels i les vastes urbanitzacions van ser una declaració emfàtica d'una idea no capitalista. Ara, els règims que els van construir han desaparegut, però de Varsòvia a Berlín, de Moscou a la Kíev postrevolucionària, els edificis, el llegat més evident, romanen. Hatherley, un crític i enginyós crític urbà ens proposa un viatge al món perdut de l'arquitectura socialista. Mostra com s'exercia el poder en aquestes societats, rastrejant les brusques i sobtades ziga-zagues de l'estil arquitectònic oficial comunista: el rococó supersticiós i despòtic de l'alt estalinisme, amb els seus monuments commemoratius patrioters, els seus palaus i els seus castells secrets per a policies; l'obsessió d'Alemanya de l'Est pels plafons prefabricats de formigó; o els metres de Moscou i Praga, una espectacular reivindicació de l'espai públic que va anar més enllà del que qualsevol avantguarda es va atrevir a fer. És una història íntima de l'Europa comunista del segle XX explicada a través dels seus edificis, però també una reflexió important sobre el poder i el que aquest fa a les ciutats.