Paco de Lucía, el primer flamenco ilustrado

Paco de Lucía no va néixer sent una estrella. Va viure de jove de vegades a les gires, una vida d'aventurer. Va aprofitar una baralla en un restaurant a Mèxic per recórrer a dos gelats amb un amic i anar-se'n sense pagar el dinar. Va trepitjar molts camerinos cutres amb miralls trencats i olor a humitat, però ho recordava com una època de joventut i llibertat. Des d'aquí, en un obrir i tancar d'ulls, el nom a la marquesina d'un teatre d'òpera a qualsevol ciutat del món era garantia de penjar el "no hi ha bitllets" dos mesos abans de l'actuació. Alonso Escacena explora la personalitat del guitarrista a través de centenars d'anècdotes, alhora que analitza les habilitats tant humanes com tècniques que van fer possible l'ascens a la categoria de figura mundial destacada.