Ojos que no ven

Les imatges, des dels seus orígens, hi van ser per explicar històries, acompanyades sempre de paraules, de vegades escrites, d'altres imaginades per l'espectador, des dels petroglifs dels homes-gos al desert de Líbia als dibuixos de Jean-Jacques Lequeu. I així va passar fins a la Revolució Industrial, la conquesta del món per les màquines. La càmera fotogràfica va ser una d'aquelles màquines que va canviar la nostra manera de veure, viure i fer literatura. A partir de llavors les imatges i les paraules van renunciar al relat, a portar-nos a cap altre lloc que no fossin les pròpies imatges i les mateixes paraules, en el color, matèria, espai, forma, so, donant lloc a imatges i paraules abstretes. Les avantguardes van escenificar per primer cop aquest canvi de paradigma que ha determinat la pràctica artística fins a l'actualitat.