Oídos que no ven

Aquest llibre enderroca amb gràcia i brillantor una idea que sovint ens impedeix gaudir obertament de certs gèneres i obres: la idea de "música intel·lectual", que tan sovint s'interposa entre l'oient i el plaer de l'escolta. A més, ofereix algunes claus perquè qualsevol es pugui endinsar en certes músiques suposadament més impenetrables. Amb un to proper, per mitjà d'anècdotes divertides i reveladores i emprant un enfocament completament allunyat del que és acadèmic, Peyrou planteja una sèrie d'arguments en contra de la noció que certs estils exigeixen una escolta intel·lectualitzada. El llibre, però, desborda aquest objectiu i es converteix en una lliçó sobre com funciona la música: com pensen els compositors i quins desitjos els guien, en què consisteix la innovació i per què troba tanta resistència entre el públic, què tenen en comú. els diversos gèneres i què els diferencia, quina actitud és la més adequada per part dels oients. Relacionant músiques molt variades (clàssica i contemporània, popular i folklòrica, jazz, rock) però també idees procedents de l'art, la literatura, la filosofia i l'antropologia, l'autor traça connexions sorprenents i proposa una manera diferent d'escoltar.