Odioso compañero de piso

Compartir casa amb un company de pis tremendament atractiu hauria de ser un somni fet realitat, oi? No obstant, no és així quan el noi en qüestió és Justin, l'única persona que he estimat... i que ara m'odia. Quan la meva àvia va morir i em va deixar la meitat de la casa d'Aquidneck Island, hi havia un parany: l'altra meitat aniria al nen que va ajudar a criar. El mateix nen que es va convertir en l'adolescent a qui vaig trencar el cor fa anys. El mateix adolescent que ara és un home amb un cos d'escàndol i una personalitat igual de forta que els seus músculs. No l'havia vist en anys, i ara estem vivint sota el mateix sostre perquè cap no està disposat a renunciar a la casa. La pitjor part? No ha vingut sol. Aviat vaig comprendre que hi ha una línia molt fina entre l'amor i l'odi. Podia veure a través d'aquell somriure cregut. Sota aquesta aparença... el nen seguia allà. I també la nostra connexió. El problema és que ara que no puc tenir Justin, ho vull més que mai.