Nunca fuimos más felices

Aquest llibre és un tractat literari de filosofia epicúria que reivindica la felicitat i exalça l'amor, l'amistat, els llibres, la bondat... a partir del futbol. El narrador part dels entrenaments i partits del seu fill, però també de la passió cap a les grans lligues, els jugadors mítics o els seus records infantils com a aficionat, amb la "litúrgia" que significava anar a camp, i en cada un d'aquests aspectes , en cada anècdota, en cada rememoració, abandona el futbol per endinsar-se en temes universals. Carlos Marzal va i ve, compta ritus de pas, escenes divertidíssimes amb pares que animen als seus fills, converses amb altres escriptors aficionats, històries sense fi que culminen en un capítol emocionant, el de l'homenatge al seu amic Antonio Cabrera. El lector descobreix llavors que el llibre és en realitat un recorregut per la vida, i una invitació a el millor d'ella, perquè per a una mirada entusiasta tot forma part d'un mateix univers.