Nucleares: sí, por favor

La crisi energètica desencadenada per la guerra d'Ucraïna ha servit perquè sortissin a lluir els defectes estructurals del sistema energètic europeu. La necessitat d'aconseguir una autonomia estratègica i de reduir la dependència dels hidrocarburs russos ha tornat a posar sobre la taula la gran oblidada els darrers anys: l'energia nuclear. Tot i això, segueix pesant sobre ella un estigma que, com demostra el físic Manuel Fernández Ordóñez, té una base exclusivament ideològica. Aquest assaig pretén posar en valor el paper real que juga l'energia nuclear a la societat actual. La història de l'ésser humà és una història de conquesta sobre els recursos energètics, i l'energia continguda a l'interior dels nuclis atòmics només és un més. No hi trobaràs cap confrontació amb les energies renovables. La crisi ecològica i la necessitat d'una transició energètica són innegables, i també que s'està esgotant el temps dels combustibles fòssils i ha de deixar pas a noves tecnologies més eficients i sostenibles. L'energia nuclear pot i ha de ser, juntament amb les renovables, un element imprescindible en aquesta transició, ja que és capaç de produir enormes quantitats d'energia amb un impacte mínim al medi ambient. Fernández Ordóñez demostra que les crítiques a l'energia nuclear es basen en mites, i que qualsevol intent de descarbonització generalitzada de les economies serà un fracàs sense. Ara que hem despertat de l'ingenu somni d'un món d'energia barata i abundant que vam donar per fet i mai no pensem que podríem perdre, només podem dir sí a la font energètica més potent, neta, fiable i segura que existeix.