Nos queda lo mejor

Ens queda el millor és un conjunt de relats amb missatge d'optimisme. Encara que una mica particular. No és un missatge d'optimisme, per exemple, per als qui lluiten pels seus somnis i els aconsegueixen -ens matarà aquesta frase-, sinó per als qui lluiten pels seus somnis i no els aconsegueixen. Per a qui intenta fer-ho bé i li surt malament. Per a qui pren una decisió i es fa enrere immediatament. Per als pallassos i les estrípers, i les pallasses i els estrípers. Per a qui intenta seduir algú amb un moc enganxat al nas. Per a qui cobra la meitat. Pels vells que es fan els joves i els joves que es fan els savis. Per a qui recull gats. Per a qui no sap qui és. Per a qui se sacrifica i no rep recompensa. Per a qui folla sense amor. Per a qui estima sense follar. Per a qui guarda la vida en una caixa i quan decideix obrir-la, ha perdut les claus. I seguim i fins i tot ens fa riure. Ens queda el millor és un cant d'amor al patetisme humà, al nyap universal. Una posada en escena de la passió pel grotesc. Perquè el que és grotesc corporitza el que és patètic i si alguna cosa som, per sobre de totes les coses, és gent patètica i enamorada.