Nómadas

Moha va néixer en un campament de refugiats i Otman es va colar durant un assalt a la reixa. Mamadú es va gastar els estalvis de la família per poder pujar a una pastera i Jadiya viu amb la seva mare en un pis de protecció oficial. Moha està enamorat de Jadiya però no gosa fer el primer pas. També està preocupat perquè sospita que Otman està involucrat en assumptes de drogues, però alegre perquè Mamadú ha aconseguit una feina. Moha i els amics tenen 17 anys i grans plans per al futur. Jorge Molinero ha viatjat per molts països del continent africà exercint la seva professió de geòleg. A més, conviu amb un fill d'acollida que va néixer a un campament de refugiats i que es diu Moha. Moha té molts amics que viuen les seves vides i imaginen el futur. Amb aquests vímets i una prosa deliberadament fluida, l'autor ens presenta una novel·la punyent, directa i versemblant. Una història d'amistat i d'esperança, de penúries i dificultats, d'anhels i frustracions. La radiografia d'una societat l'existència de la qual transcorre aliena al microracisme quotidià que destil·la pels porus. Una novel·la que ens submergeix en una realitat polièdrica i complexa que no té res a veure amb les habituals caricatures, sempre xenòfobes i de vegades ingènues, manejades amb desimboltura a destra i sinistra.