Noche en París

Caracteritzat per la seva varietat formal i temàtica, Nit a París conté poemes narratius, poemes en prosa, haikus i sonets, distribuïts en cinc seccions amb predomini de la vena intimista i del poder suggeridor de la memòria, que rescata moments d'intensitat, fotografies aparentment oblidades , persones que se'n van anar i diferents estímuls culturals. Des de la infància i l'adolescència sorgeixen il·luminacions del present al primer apartat, "Memòria de l'aigua", i tant en aquesta secció com a la següent, "Retrats", les referències a la pintura ia la literatura s'associen directament amb la vida, igual que als poemes en prosa de la secció que dóna títol del llibre. L'homenatge a la capital francesa està vinculat al seu caràcter de centre i símbol cultural, no només de les avantguardes històriques sinó de les tendències actuals. Els cinc sonets de "Fragilitat" van sorgir durant el confinament, que ens va oferir el paisatge fantasmal de les ciutats buides i el risc del desconegut. L'últim apartat, Sentimental Mood, evoca experiències amoroses que segueixen el fil conductor de la música, com una forma de viatge al passat: la música clàssica, el jazz, el tango, el bolero, la cançó francesa i els cantautors espanyols. Notes molt diferents que, tanmateix, formen part de l'educació sentimental i recreen fragments de vida.