No y mil veces no

Ingrid i Jan fa vint-i-cinc anys que estan casats i, sobre el paper, són baby boomers modèlics: ocupació estable, fills sans, bones amistats, sexe ocasional però regular, una casa en un bonic barri d'Oslo. Viuen com la societat els ha dit que s'ha de viure, compleixen el seu paper de contribuents a un "dron i fugisser producte interior brut", però no aconsegueixen desempallegar-se d'un sentiment d'inèrcia i decepció. Els seus fills, que ja tenen edat per ser tractats com a adults, es comporten com a hostes d'hotel. Per a Ingrid, tant la vida domèstica com la professió docent han perdut la brillantor que un dia van tenir. Jan, en canvi, se sent revitalitzat pel seu inesperat ascens a cap de departament en un ministeri del govern i pel seu amor amb Hanne, una companya de treball quinze anys més jove que veu com tots els seus amics comencen a seure cap mentre ella encadena mudances de pis i de parella.