No te haré ningún daño

El seu cap es va tornar a ennuvolar. Va sentir que les seves parpelles pesaven de nou fins a tancar-se i es va tornar fosc el darrer indici de llum que li quedava. La Laura va saber que la seva consciència s'escapava. Que el seu cos s'apagava com a defensa prèvia abans del col·lapse provocat per la por. Una reacció límit. A la vora del desmai, va poder escoltar unes darreres paraules. Un murmuri a l'orella que va arribar mentre una mà li acariciava els cabells: "Tranquil·la. No et faré cap mal". A aquestes alçades, tots dos sabien que aquella promesa... no era veritat.