No soy tu príncipe

Jaime s'ha sentit sol i desprotegit tota la seva vida en haver estat abandonat per qui més ho hauria de voler: la seva mare. Ara, aquesta dona a qui el seu pare li va ensenyar a odiar ha aparegut d'improvís i assegura que tot el que li han explicat sobre ella és mentida: no ho va abandonar en néixer, sinó que li van robar els braços. Jaime ja no sap què creure ni què sentir. El seu món s'ha tornat del revés i no troba la manera d'afrontar-lo, i per això cau en una espiral de nits sense control banyades en alcohol i odi. Iris és feliç. Té una família que l'adora, una feina que l'omple i uns amics que la segueixen fins a la fi del món. És riallera, atrevida i creu a l'AMOR, amb majúscules. Això sí, l'home del qual s'enamori ha de complir certs requisits: ha de ser un príncep blau (blau cel si és possible, el blau fosc no li agrada), escalar la torre més alta del castell més alt (no val un primer pis, això seria molt fàcil) i vèncer el drac més ferotge (però no matar-lo, pobre animalet) per conquerir el seu cor. Literalment. Aconseguirà l'amor per Iris treure Jaume de la seva bombolla de destrucció i solitud?