No sé qui soc

Són les dues de la matinada i la Júlia torna a casa, sola. Camina ràpid, té por. Sent una presència que l'observa. Un pes sobtat a l'esquena la fa caure i perd el sentit. Quan desperta, no es pot moure. Ho veu tot borrós i no reconeix les veus de les persones que l'envolten i que insisteixen a dir-li Laia. Furiosa, pensa: "Laia? Jo no soc la Laia! Us heu equivocat!". Prova de recordar on és però un fil invisible li arrenca el darrer record.