No dramatices

Els fets que es narren en aquests relats no són tràgics ni especialment greus, sinó, més aviat, una successió de situacions quotidianes -un avió, la sala d'espera d'un hospital, una oficina, un supermercat- on dones i homes corrents i que ronden la quarantena manifesten una mateixa tendència a dramatitzar, és a dir, a complicar-se la vida més del compte. Les històries d'aquests personatges conflueixen i s'entrellacen per desvetllar el malentès que pateixen. I és que són aquestes dramatitzacions, i no els veritables drames de les seves vides, cosa que hauria conduït aquestes persones a prendre decisions equivocades. Cadascú buscarà el seu camí a la seva manera, però per sota de la diversitat d'experiències dels diferents personatges s'insinua, però, una por no confessada a caure en la pròpia insignificància.