Ni tú ni nadie

Estar penjat d'una dona és perillós, però si a sobre està casada amb el teu soci i millor amic, la cosa es complica. I encara es complica més perquè ella, lluny de evitar-me, em correspon i, per filar encara més prim, amb el beneplàcit del marit. Estrany, no? Ho és, per descomptat, i a més, per estrany que us sembli, el meu soci i jo seguim tenint una excel·lent relació personal i professional. A ell fa molt temps que va deixar de importar-li el que li passés a la seva dona; però, jo crec que ha arribat el moment d'acabar amb aquesta anomalia abans que tot salti pels aires. El problema és que, encara que tinc molt clar el que he de fer, no és senzill trencar els llaços. Tot i així ho intentaré, i per a això compte amb la millor amiga que un tipus com jo pot tenir. Casar-me amb una dona a qui només tolerava perquè era de bona família i sabent que el meu millor amic estava colat per ella va ser, sens dubte, una mala decisió. Com era d'esperar, em vaig buscar alguna que altra distracció sense importar-me molt que la meva dona ho sabés. De fet, als tres mesos de casar-nos ia la vaig enganyar, i encara que a el principi dissimulava, ara ni em molest a fer-ho. Mentre ella ha estat distreta gastant els meus diners i anant al llit amb el meu soci no hi ha hagut problema, però ara que ell ha decidit posar fi a aquesta relació, el que haurà de suportar a la meva dona sóc jo...