Ni luz ni llanto

Amb una prosa tallada amb bisturí que pren el millor de la novel·la negra i la literatura social, María Cureses aixeca un relat despietat sobre l'horror. Ni llum ni plor no sap a ganivetada a l'estómac, a fossa trista al mig del no-res, a un món on la redempció no és possible si no és a través de la pròpia destrucció. El millor? No hi ha cap gota d'ingenuïtat. Si hagués de definir el veritable talent, pensaria en aquest llibre.