Napátrida

Amb tot just divuit anys Erri de Luca deixa Nàpols. La ciutat es tanca al seu pas, ho expulsa amb menyspreu: "Com més aprenia, més m'allunyava de la seva pertinença". Això no obstant, hi quedaran condensades les claus de la formació d'un escriptor únic: l'observador acurat, el treballador manual, el desclassat, l'aprenent de la poesia de les llengües. Napátrida -Napòlide en italià, bell neologisme que uneix per sempre el destí de l'escriptor expatriat a la seva Nàpols natal- és el llibre més obertament autobiogràfic d'Erri de Luca. Un peculiar diccionari íntim, refractari a qualsevol nostàlgia, de la ciutat de sòls foradats (per on s'accedeix a l'inframón, diuen).