Nadie se va a reír

En els darrers anys, cap dels casos judicials contra la llibertat d'expressió no ha suscitat tan poc suport social i polític com el d'Anònim García: un estrany personatge que va convertir l'engany als mitjans de comunicació en una forma d'expressió artística al costat d'un grup de companys heterodoxos i bohemis. Mentre els suposats defensors de la creació lliure protestaven per la condemna al raper Pablo Hasél, Anònim també era condemnat, acomiadat de la seva feina i difamat per la premsa groga sense que ningú es dignés a explicar la veritat i oferir un context. El motiu? Anònim s'havia atrevit a parodiar el tractament sensacionalista del que ha estat, sens dubte, l'episodi mediàtic més sensible de les darreres dècades a Espanya. A Ningú se'n riurà, Juan Soto Ivars narra les desgavellants aventures d'Anònim i el seu grup, les seves incomptables burles i la seva particular filosofia, destinada a combatre l'autocomplaença. Ofereix una dissecció implacable del circ sensacionalista i una inquietant reflexió sobre l'epidèmia de propaganda, moralisme i literalitat que impedeix que tanta gent interpreti certs missatges complexos i subtils quan resulten incòmodes per als dogmes de la seva tribu.