Nada que decir

Una dona espera a l'interior d'un cotxe que el seu exmarit reculli la filla de tots dos, que plora al seient del darrere. Mentre cau la pluja i les figures es desdibuixen il·luminades pels intermitents, ella està pendent del mòbil i d'una cita amb un desconegut. Com un animal desorientat i furiós, es deixa portar pel seu desig cru, sense embuts, on la maternitat, la família, el treball ocupen un lloc secundari. Vol fugir dels miratges d'una falsa felicitat, però se situa davant de l'abisme d'una relació malaltissa, trasbalsada, amb un directiu de l'empresa del seu exmarit, un "home tumor". Res a dir confirma a Silvia Hidalgo com la nostra Marguerite Duras: escenes torbadores, emocions inconfessables i una escriptura llisa i brillant, que deixa urpades.