Música blanca

Carmen Laforet passa les pàgines d'un àlbum de fotografies, del darrere cap endavant. Al seu costat hi ha la seva filla, Cristina Cerezales, que ha ideat aquest camí de tornada i l'acompanya en un viatge intens per les habitacions de la memòria. Tanquen els ulls i els seus pensaments es comuniquen de manera nova, única, preciós. La veu que Carmen Laforet havia decidit silenciar molts anys enrere, que silenciaria una malaltia degenerativa, cobra l'entonació precisa a través de la seva filla, silenci ple de paraules, paraules no enunciades però diàfanes i plenes de revelacions, paraules en un llenguatge nou, a clau de música blanca. Des de la seva privilegiada condició de filla i d'experta en la seva obra, Cristina Cerezales brinda al lector un material de primera mà sobre Carmen Laforet on abunden detalls reveladors que permeten entendre profundament la seva vida i la seva obra. Però, sobretot, és un recorregut valent, lliure i savi per les clarianes i les ombres de la condició humana. Una bellíssima declaració damor duna filla cap a la seva mare.