Muertos S. A.

El 2005 Luis García Jambrina va sorprendre al món editorial amb un llibre de narracions en què els morts i els vius convivien amb plena naturalitat, sense caure en recursos gòtics o exageradament macabres. Gràcies a ells, als morts, podia resoldre l'enigma de l'autoria del Lazarillo de Tormes, o descobrir la mà que s'amagava darrere de Cervantes per escriure el Quixot. Amb el mateix plaer per l'escriptura i idèntic sentit de l'humor, a aquells nou relats de difunts s'han afegit quinze anys després altres deu, a més d'un pròleg i un epíleg que són exemples de la dificultat de separar el pla real de l'estrictament literari. Transparents i precisos, postmoderns, sorprenents i sempre clars, aquests contes tenen un accent transgressor, diferent i apeteciblement incorrecte.