Momentos estelares de la humanidad

Moments estel·lars de la humanitat ens convida a ser espectadors, d'aquells instants carregats dramàticament, on, en un breu interval de temps escollit per l'autor, assistim al naixement d'un nou ritme històric, un impàs en l'esdevenir de la humanitat. En una actualitat marcada pel flux monòton dels esdeveniments, podem gaudir en cadascun d'aquests "moments estel·lars" de la virtut més gran de l'autor com a escriptor i historiador: el seu instint infal·lible per conjugar els llindars psicològic i històric, localitzar aquest punt just de llindar, l'instant crític que acaba desanudant les tensions d'una època. Amb la clara influència dels grans clàssics grecs i llatins, la selecció i la combinació de materials, d'explicacions, el treball d'orfebre de Zweig en aquesta obra s'acompanya d'un treball narratiu que pretén seduir i elevar el lector cap a una perspectiva on la tràgica dignitat del fet humà mereix tot el nostre respecte i empatia. No tan interessat a registrar el que veritablement va ser "com de gran que una vegada va existir", la prosa de Zweig busca condensar els fets, subratllar el breu magnetisme d'un gest, la resplendor d'una acció i els exalça amb la potència d'un estil i una subtilesa psicològica extraordinàries. Una gran obra en què Zweig escriu com un educador que entén que la història és bàsicament un relat, que ha de commoure tot tipus de lector per extreure'n el millor de les disposicions. S'ha dit, i amb raó, que Zweig cerca gairebé sempre.