Misoginia judicial

Aquesta obra pretén ser una denúncia urgent de les noves violències institucionals contra les dones, especialment en l'àmbit de la justícia, i de les que se segueixen exercint malgrat les dècades de lluita feminista per eradicar-les. Pensem en les dificultats inicials d'accés de les dones a la judicatura; en els prejudicis i estereotips misògins que encara impregnen les nostres societats i, per tant, també els qui jutgen els crims contra les dones, revictimitzant-les o dictant sentències exemplaritzants contra elles. Algunes d'aquestes violències institucionals són resultat de la reacció misògina davant els successius avenços del feminisme, a la seva presència i reconeixement social i legislatiu més grans. Beatriz Gimeno analitza la reacció misògina encarnada en diferents processos i sentències judicials, en allò que considera una guerra jurídica contra el feminisme. Algunes d'aquestes resistències són molt antigues, com ara la negativa a jutjar les violacions com un crim contra la llibertat sexual de les dones. Altres són noves i terribles, com el rebuig a reconèixer i corregir la prevalença de les agressions sexuals a menors d'edat per part de familiars homes, cosa que es reflecteix a la síndrome d'alienació parental (SAP) ia altres subterfugis derivats d'aquest. Gimeno mostra que les lleis que actuen contra les violències masclistes tenen un impacte limitat si l'Estat no vetlla pel seu compliment i si no hi ha una avaluació constant de la seva aplicació.