Mis delitos como animal de compañía

El protagonista d'aquesta novel·la té el cap volat, pateix un trastorn que el porta a la deriva, però no li impedeix mantenir una llucidesa trasbalsada. La seva vida és un deambular ple d'incidents que prenen forma en la seva imaginació i consciència i dels quals va adonant com si en narrar-los alliberés la tensió de les seves obsessions o pogués trobar una justificació als patiments. El protagonista és amo d'aquella lluïdesa trasbalsada que es plasma de manera tan contundent en el relat que pot arribar a embolicar els lectors fins a límits impensables i potser sumir-los en la sospita que el seu patiment prové del temps i el món trastornat en què tan alteradament sobreviu. Una sort, per fi, de trastorn universal que afecta la societat actual i els seus desconcerts i perplexitats, i que avala el sentit últim d'aquesta faula tan divertida com pertorbadora. És fonamentalment la novel·la d'una veu, la d'aquell personatge inoblidable, i un repte literari poc freqüent en la seva ambició simbòlica, i que respon a l'obra d'un escriptor tan peculiar com imprescindible que ha arribat imprescindible que ha arribat al límit del seu mestratge.