Mil cerebros

Aquesta obra presenta una nova teoria del cervell, basada en l'estructura "descentralitzada" del neocòrtex i les seves unitats bàsiques, anomenades columnes corticals. Segons la hipòtesi que Hawkins proposa, la funció d'aquestes columnes corticals és adjuntar marcs de referència a objectes del món i també a conceptes abstractes. Això permet al cervell humà situar-se al món i desenvolupar-s'hi. A través de l'activitat col·lectiva d'aquestes columnes, el neocòrtex efectua un model del món i l'actualitza contínuament. No hi hauria cap "lloc de control central" al nostre cervell, i, lluny de considerar el cervell com un ordinador supercomplicat, Hawkins el descriu com un sistema de memòria que emmagatzema i reprodueix experiències per ajudar-nos a predir el que succeirà a continuació. En contra de la idea estesa que el cervell és un sistema tremendament complicat, Hawkins defensa que, en realitat, les capacitats que relacionem amb la intel·ligència, com la percepció visual, el llenguatge, la música, les matemàtiques, la ciència i l'enginyeria depenen d'un algorisme únic i relativament simple que els models d'intel·ligència artificial seran capaços d'emular ben aviat.