MicroDosis

MicroDosis és un diari escrit durant els dos darrers anys en què Enrique Bunbury decideix experimentar en la seva consciència la ingesta de microdosi de psilocibina. El gènere elegit per l'autor per narrar aquest viatge interior és la poesia. D'aquesta manera Bunbury consolida la seva incursió a la literatura després de l'aparició el 2021 del seu primer poemari Exili Topanga (La Bella Varsòvia) sumant als trets estètics presents en aquell una atmosfera de psicodèlia i una crítica a "la norma mental" del sistema. MicroDosis és un llibre experiencial i íntim que contempla la rutina quotidiana amb uns ulls que obren sense vacil·lacions les portes d'una altra percepció. L'espai i el temps adquireixen una nova profunditat igual que passa als diaris de Krishnamurti, empeltant als passatges l'herència de la generació beat nord-americana, l'onirisme de David Lynch i una plasticitat molt fílmica que recorre Los Angeles amb una xarxa neuronal en flames . Prenent les paraules de Vicente Gallego en el seu pròleg: "D'aquesta extinció d'un mateix en l'amplitud còsmica, d'aquells viatges interiors on allò conegut es torna inacceptable i allò prodigiós clareja a la seva prodigalitat ens parlen les pàgines d'aquest llibre escrit a calçó tret , però ple d'afecte per tot, incloent l'espectacle sempre va d'aquest món."