Mi insoportable vecino

No t'enamoris del teu enemic..., i encara menys si és el teu veí... Dean Evans és el pitjor. No només és un dimoni que em deixa sense pastís de cirera sempre que pot al cafè de sota casa, sinó que a més viu a la meva planta, a la porta del costat. I no faig més que trobar-m'ho. A les bústies. A l'ascensor... Així cada matí. Resulta esgotador. El pitjor és que després que per un descuit meu s'incendiés el seu apartament, s'ha convertit també en el meu company de pis..., i encara és més horrible. No sé quina bogeria em va posseir per permetre que es quedés amb mi. Potser només fos llàstima. Perquè sens dubte no estic enamorada del seu encant. Ni d'aquells somriures tan sexis. Ni del seu enginy ràpid. Ni d'aquell cos al qual dedica tant de temps. No. No penso caure en la temptació, i encara menys si la temptació és ell. Potser hi ha una línia fina entre l'amor i l'odi, però jo sé exactament de quin costat estic.