Mi abuela

L'àvia de Rafael Gumucio no el perdonaria mai per aquest llibre, un dels més notables de la nova crònica llatinoamericana. I alhora, en una hipèrbole de la paradoxa que li encantava ser, ho admiria amb la mateixa fruïció amb què va adorar el Proust de dames i damissel·les. En aquesta biografia que travessa el segle XX xilè, amb transatlàntics literaris que van de Constantinoble a París, l'escriptor i periodista passa comptes amb la dona que en vida ja era mítica en una aristocràcia sud-americana plena de frustració i contradiccions. L'àvia sofisticada de Gumucio suplanta el pare absent, la mare borrosa, un país esquiu i xucar, llunyà i fred. Marta Rivas González va morir perquè el seu nét la expliqués. Amiga d'escriptors cèlebres -des de Yourcenar, que la va pretendre en va, fins i tot García Márquez, que va deixar de veure-la sense que ella mai reclamés un afecte mesquí-, amant possible de molts -Donoso la va voler com a coartada de la seva homosexualitat oculta-, amant real de diversos que deplorava per pèssims.