Metamorfosis

Al començament érem tots el mateix vivent. I les coses no han canviat tant des de llavors. Hem multiplicat les formes i les maneres d'existir, però encara avui som la mateixa vida. Des de fa milions d'anys, aquesta es transmet de cos a cos, d'individu en individus, d'espècie en espècies. I encara que es desplaça i es transforma, la vida de qualsevol ésser viu no comença amb el seu propi naixement sinó que és molt, molt més antiga. La nostra vida, que imaginem com el que hi ha de més íntim i incomunicable en nosaltres, no té en realitat res d'exclusiu ni de personal: ens va ser transmesa per un altre, va animar altres cossos, altres parcel·les de matèria diferent de la que ens alberga. Vam ser els mateixos humors, els mateixos àtoms que la nostra mare. L'alè d'una altra vida es perllonga en el nostre, la sang d'una altra circula en les nostres venes, modela el nostre cos. De la mateixa manera, la nostra humanitat tampoc és un producte originari i autònom. És també la prolongació i la metamorfosi d'una vida anterior. Més precisament, és una invenció que alguns primats -una altra forma de vida- van saber extreure del seu propi cos, del seu ADN, de la seva manera de viure, per fer existir d'una altra manera la vida que els habitava i els animava. Són ells els que ens van transmetre aquesta forma, i els que a través de la forma humana continuen vivint en nosaltres.