Metafísica del aperitivo

Un home només s'asseu a la terrassa d'un restaurant parisenc del barri de Montparnasse. Presa d'un lleu trànsit provocat per l'alcohol comença a soliloquiar en silenci. Al seu monòleg interior flueixen records viscuts o llibrescs, observacions càustiques sobre les nimietats que esdevenen a la terrassa, així com una infinitat d'agudes elucubracions poètico-filosòfiques que, plenes de moments de gràcia, destil·len un humor finíssim en consonància amb la bella lleugeresa de la vostra empresa: prendre l'aperitiu. Arribant al cenit íntim de la paradoxal lucidesa que procura l'alcohol, el nostre somiador recrea aquells minuts profunds en què l'ebrietat crea la il·lusió de ballar en perfecta harmonia amb el món que ens envolta, sobre la corda tensa de la divagació. Metafísica de l'aperitiu és un petit tractat vitalista i erudit que escodrinya amb enginy un dels pocs moments que el nostre accelerat món encara reserva a la contemplació i al lleure creador. Una novel·la estàtica que, tanmateix, ens sorprèn amb una inesperada peripècia final. Una obreta terapèutica per beure petits glops.