Memorias

Es diu que, mentre feia una condemna de dos mesos a la presó de Holloway per llançar pedres contra les finestres dels polítics que es negaven a reconèixer el dret al vot de les dones, es va poder veure Ethel Smyth dirigint a través dels barrots de la seva cel·la, amb el raspall de dents com una batuta improvisada, una interpretació de La marxa de les dones, l'himne que poc abans havia compost per al moviment sufragista. L'anècdota retrata a la perfecció el caràcter de què fos una de les veus femenines més celebrades de la música clàssica occidental: autora de més de deu llibres de memòries, sis òperes i una rica varietat de peces corals, orquestrals o de música de cambra , Ethel Smyth va combinar la seva passió per la música amb el compromís feminista i va ser testimoni i protagonista d'algunes de les principals fites de la història europea dels segles XIX i XX. Si la seva militància en el moviment sufragista li va guanyar l'afecte d'Emmeline Pankhurst o Virgina Woolf, la seva formació musical germanòfila la va posar en contacte amb Brahms, Mahler o Clara Schumann, totes figures que desfilen per les nombroses pàgines que la compositora va dedicar a recollir les seves vivències . Aquest volum recull una selecció acurada dels passatges més destacats d'aquests escrits autobiogràfics per oferir una porta d'entrada a una vida singular dedicada a la música i la lluita pels drets de les dones.