Memorias de una actriz en el gulag

Tamara Petkévich va gaudir d'una infància privilegiada a la bella encara que empobrida Petrograd dels primers anys del règim soviètic, al si d'una família de conviccions revolucionàries afiliada al Partit Comunista Bolxevic. Tot i així, quan tenia disset anys, el vertigen innombrable de la Gran Purga va arrossegar el seu pare fins al centre del buit. Quan el van arrestar, tota la família va passar a engrossir la categoria d'"enemics del poble". Per això, anys més tard, Tamara va ser condemnada a set anys de treballs forçats al gulag. En el descens desbocat cap a l'abisme va conèixer tots els cercles de l'infern estalinista, sobrevivint en condicions indescriptibles, sotmesa a una lògica despietada i demencial que havia decidit per endavant qui era culpable. Van ser moltes les tasques que va desenvolupar durant la seva estada al gulag: controladora de producció en una fàbrica, membre d'una brigada de pedrera, infermera... No obstant, si bé Petkévitx es va fer actriu professional anys després del seu alliberament, va ser als escenaris de els camps on va aprendre el seu ofici. El seu és un relat únic que testimonia el poder de l'art per salvar vides. Petkévitx passa d'una dificultat a una altra sense perdre mai el coratge, el desig de viure i la capacitat d'estimar. Amb una mirada gairebé cinematogràfica i una narració impecable, aquesta obra trepidant ens fa testimonis directes de la seva lluita, i la de molts dels seus companys, per preservar la dignitat a les tenebres del gulag. Gràcies a una franquesa fora del comú, ens transmet el record més vívid dels qui la van envoltar: des de la traïció dels més propers a la inestimable i desinteressada ajuda d'alguns estranys. Reveladores, belles i intel·ligents, aquestes memòries no són només un registre de primera mà de les atrocitats comeses a la Rússia estalinista, sinó també un testimoni urgent del rebuig radical a qualsevol dictadura.