Memoria del comunismo

Bussejant a les fonts originals -de Marx, Bakunin i Lenin, al Che o Pablo Iglesias-, aquest llibre explica la naturalesa real del comunisme, les seves arrels filosòfiques i polítiques, els errors habituals sobre la seva història i el fet més terrible: que, cent anys i cent milions de morts després, segueixi sent una ideologia respectada entre polítics, professors i periodistes. A dos països europeus, Rússia i Espanya, es va intentar crear al segle XX un règim comunista. A Rússia, després de cinc anys de ferotge guerra civil de Lenin contra el seu poble, el comunisme va triomfar. A Espanya, després d'una atroç guerra civil de tres anys, va perdre. Però es discuteix el paper de Stalin a la guerra -de Paracuellos i la mort de Nin a l'or del Banc d'Espanya- i s'amaga l'actuació dels dos comunismes espanyols: el marxista del PCE, el PSOE bolxevitzat o el POUM; i el bakuninista de la CNT-FAI, que va imposar el terror vermell a Catalunya amb l?ajuda entusiasta de Companys. Ni la Rússia sota la Txeca ni l'Espanya sota les txeques es recorden avui. Només això i l'èxit de la propaganda soviètica des del 1917 expliquen la irrupció i l'èxit de Podem. El pitjor del sistema de Lenin no és que es cregui amb dret a imposar la seva dictadura ia matar els seus opositors, sinó que les societats democràtiques acceptin aquest dret a robar i matar els comunistes. Aquesta Memòria del comunisme recorda per què passa. I com, coneixent-ne la història i la d'Espanya, cal evitar-ho.