Melilla 1936

Poc després de les eleccions generals que va guanyar el Front Popular el febrer de 1936, Joaquín María Palomo Calvente, culte jutge de carrera com va ser qualificat pel mestre de juristes Joaquín Garrigues, arriba carregat d'il·lusions a Melilla per posar-se al capdavant del seu jutjat de primera instància i instrucció, conscient que la tasca d'un jutge, sobretot en aquells dies convulsos, ha de cercar sempre la conciliació d'interessos. Aviat se submergeix en una Melilla tensionada en què grups de militars i civils encapçalats pel tinent coronel Juan Seguí Almuzara es troben immersos en els preparatius de l'aixecament militar que, fet i fet, s'iniciaria allà el 17 de juliol de 1936. Polonio Calvente actua com un escrupolós garant de la legalitat vigent, fins a les últimes conseqüències, i el seu exercici professional amenaça d'irritar els que tramen una revolta contra el règim de la Constitució de 1931. A través de la peripècia personal del jutge Poloni Calvente, el catedràtic , acadèmic i escriptor Luis María Cazorla descriu amb detallat rigor històric i cura estil el tens i dramàtic escenari social, polític i econòmic d'una Melilla en què es va produir l'esclat inicial de la tragèdia que va flagel·lar cruelment a Espanya del 1936 al 1939, amb efectes que encara avui perduren.