Melancolía

En temps estancats, sense futur, sorgeix una apropiació reaccionària de la nostàlgia. No és cap secret: és el que hem viscut els darrers anys amb l'auge de la ultradreta. Davant d'aquesta situació, l'esquerra es troba en una cruïlla, atrapada entre l'instint de renegar de la nostàlgia i la necessitat de suportar-se en valors històrics. Vol mirar endavant al mateix temps que s'enfronta a un present marcat per la crisi ecològica i els desitjos insatisfets del liberalisme. Motivada pel desig d'entendre, però també d'actuar, la filòsofa i analista política Elizabeth Duval indaga en les raons del fenomen i proposa vies per desencallar-lo. Davant una política que s'ha tornat asèptica i un pessimisme malenconiós, Duval reivindica un posicionament feliç, centrat en els afectes, que ens permeti reinterpretar nocions com a pàtria o família, combatre l'aïllament dels individus i reforçar els llaços que ens uneixen. Un referent generacional. Un assaig de com recuperar l'esperança en un futur compartit.