Mediterráneo negro

Cap frontera no és una simple línia, una barrera. En el cas del Mediterrani, que uneix i separa Europa, Àfrica i Àsia, això encara és més cert. La zona fronterera és una massa d'aigua amb una càrrega enorme d'històries de sotmetiment, de treball forçat, de violència, però també de resistència, de fugida, d'emancipació. Mediterrània negra és l'enfocament compartit per les activistes i acadèmiques que contribueixen a aquest volum des de diferents disciplines: geografia, teoria política, sociologia i estudis culturals. El desafiament a què ens conviden consisteix a repensar l'àrea mediterrània com un espai de producció racialitzada de fronteres, cossos i ciutadania inserit als circuits globals d'acumulació capitalista. El marc Mediterrani negre és qualsevol cosa menys una frivolitat acadèmica. Al contrari, és un esforç coral, coordinat i políticament orientat, que ve a intervenir en un camp de batalla força concorregut. Actualment competeixen pel relat i la història de les fronteres d'Europa diverses propostes amb diferents agendes. Mediterrània negra s'oposa frontalment tant als populismes racistes de dretes com a les trucades més amables al tancament de fronteres per part de la socialdemocràcia nativista i cert xovinisme del benestar. La seva aposta és radical: anar més enllà del paradigma de l'acollida i no conformar-se amb menys que l'abolició, tant de les fronteres com de totes les institucions al servei del capitalisme racial i les dinàmiques d'exclusió i inclusió diferenciada que mantenen sota control els costos salarials i el conflicte social. En resum, aquest llibre impugna els termes del debat sobre les migracions en plena crisi de les classes mitjanes europees. La tasca, de la qual està gairebé tot per fer, consisteix a trobar connexions entre l'empobriment accelerat dels que ja viuen al continent i la situació desesperada dels que acaben d'arribar. La creació d'aliances, comunitats de lluita, desig i suport mutu és l'oportunitat que apunten aquestes pàgines.