Mediodía en el tiempo

Migdia al Temps reuneix quatre personatges que van coincidir en un mateix període històric, el que correspon al decenni del 1960, quan eren universitaris, i s'estén fins a principis del segle XXI. Amb ella, José María Guelbenzu tanca una mena de crònica moral -iniciada en novel·les anteriors i tema principal a l'escriptura de l'autor- de la generació a què li va tocar afrontar el radical canvi social ocorregut en els últims anys de vida del Dictador, que encaminaria de manera decisiva la incorporació d'Espanya al món lliure. A més, i abans que res, aquest relat reuneix quatre històries personals, morals i de resistència, cadascuna diferent de l'altra, entre amics d'un mateix temps i lloc, entreverades amb un cicle històric ple d'expectatives i sentiments, i sostingudes a través de una estructura narrativa transversal al voltant dels seus amors, desitjos, humors i decepcions. Quatre joves les personalitats dels quals es van desenvolupant a mesura que compleixen anys, el seu país progressa i s'enfronten a una realitat canviant, nova i vella alhora; una realitat que hauran d'assimilar sobre la marxa i que continuarà acompanyant-los en els darrers anys de les seves vides.