Médicos y filósofos en la historia

"Si no ets filòsof, no ets metge, sinó un simple receptador", va dir Galeno, conscient que la filosofia i la medicina són disciplines paral·leles i convergents, que van néixer juntes i van créixer de la mà fins que va arribar el desamor i es van distanciar. .. però només temporalment. Quina relació hi ha entre totes dues? Són disciplines paral·leles o convergents? Estan en contínua dialèctica, buscant el seu equilibri i no som conscients que en depèn el nostre futur. En aquest llibre descobriràs la vida de persones que es van negar a ser classificades i que no van ser res més que elles mateixes. Des d'Empèdocles o Hipòcrates fins a Galè o Sisè Empíric, sense oblidar, a l'Edat Mitjana, Avicena, Averroes o Maimònides. Molts van seguir la seva estela: John Locke, La Mettrie, Albert Schweitzer, Freud, Jaspers o Pedro Laín Entralgo... Tots ells van abordar la filosofia i la medicina sense cenyir-se als postulats que se'ls imposaven, ja fos des de la medicina o des de la filosofia. En un món dividit i etiquetat, aquestes pàgines desafien les convencions, repassen els principals problemes a què s'han enfrontat la medicina i la filosofia al llarg de la seva història, i com els afrontaren els autors que van transitar entre les dues disciplines. El llibre és humà, humanista i inclassificable, precisament perquè s'adreça als que no es deixen catalogar.