Maternidades precarias

La mare és el nom pel qual em diuen els meus fills. I jo acudeixo com un riu. Des que van arribar tot s'ha anat transformant. El lèxic que utilitzem, el temps, les pors, el paisatge, els cossos. Les urgències. La casa s'ha omplert de muntanyes de llibres infantils i dibuixos que mostren figures somrients en una jungla multicolor. Ara la nostra percepció del món és una altra. Tot es presenta com un perill o com una oportunitat. Igual que les preguntes que recorren aquest llibre. On neix el desig de ser mare? Som realment lliures per decidir quan, com o amb qui tenim fills? Què necessitem per viure una experiència de la maternitat més grata? De què depenen els nostres malviures maternals? Quines exigències ens imposen? Quins ens imposem? Som les mares que volem ser o les que podem ser? Qui té cura de les mares? Com cuidem? Podem cuidar en un sistema que només vetlla pel productiu? Arribarem a desproblematitzar la maternitat? La maternitat és un filferro fi sobre el qual caminem com a funambulistes. Moltes dones el travessem sense xarxa, intentant mantenir un equilibri impossible mentre avancem amb els ulls tancats.