Materia que respira luz

La teoria quàntica és la teoria més fascinant que hagi concebut la imaginació humana. Es recolza en quatre principis: la complementarietat (que exigeix incorporar la intenció de l'investigador a l'experiment); la incertesa (que estableix un límit al fet mateix d'observar); l'espontaneïtat (que nega que la matèria sigui inert o mecànica, i la mostra activa i respirant llum); i l'entrellaçament (que obliga a reconèixer que tot està relacionat amb tot, com deien Parmènides o Plotí). La filosofia entra a la pròpia teoria i els principis de llibertat i reciprocitat espanten els fantasmes cartesians de l'univers màquina. La intencionalitat de l'investigador es cola a l'experiment i la matèria refusa ser objectiva, reclamant-ne la condició de subjecte. La formulació de la teoria quàntica és deguda a un conjunt de físics genials, capitanejats per Niels Böhr i els seus dos escuders: Heisenberg i Pauli. Va tenir, a més, dos grans enemics, tan genials com els anteriors, Einstein i Schrödinger, que paradoxalment van contribuir a establir-la. El que mostra aquesta elegant teoria és que tot experiment acaba convertint-se en experiència. L'univers és el conjunt de totes les experiències. L'experiència del materialista i la de l'idealista, la del creient i l'ateu, la de l'au, l'insecte, la planta o el mineral són totes reals. No en funció del contingut, sinó pel fet mateix de ser experiències. L'elecció d'una o altra experiència és condicionada. La llibertat no es pot entendre sense la necessitat. Aquesta és la revolució, filosòfica, que planteja la nova física. Un desafiament en tota regla a la nostra manera d'entendre la realitat.